Què és la meditació?
La meditació és una manera de fer la ment més estable i clara. Des d’aquest punt de vista, la meditació no és purament una pràctica budista, sinó una pràctica que qualsevol pot fer. No està exclusivament vinculada a cap tradició espiritual concreta. Si volem desfer-nos de la confusió, haurem de ser responsables d’aprendre el que és la nostra pròpia ment i com treballa, no importa quines creences tinguem.
La paraula sànscrita per dir meditació és “shamatha” (shi-ne, en tibetà), la qual significa “pau permanent”. Les paraules “pau permanent” descriuen la ment en el seu estat natural. La paraula “pau” ja s’explica per sí mateixa. La ment humana és, per naturalesa, joiosa, tranquil.la i molt clara. En la meditació Shamatha no estem creant cap estat de pau, estem deixant que la nostra ment sigui tal com és. Això no significa que ignorarem les coses des de la pau, sinó que la ment serà capaç d’estar present, sense evadir-se constantment.
En la meditació, el que fem és mirar la nostra experiència i el món de manera intel.ligent. El Buda va dir que és d’aquesta manera com aprenem a mirar qualsevol situació i a entendre’n la seva veritat. Això és el que un Buda fa, i tots som capaços d’esdevenir Budes (éssers il.luminats), tant si som budistes com si no. Tots nosaltres som capaços de fer que la nostra ment estigui en pau de manera natural, allà on no hi ha confusió. Podem usar la claredat natural de la nostra ment per focalitzar-nos en allò que volguem, però primer hem de calmar les nostres ments a través de la meditació shamatha.
Potser associem meditació amb espiritualitat perquè quan experimentem un moment de pau permanent, sentim una sensació estranya, inusual. La nostra ment ja no va a la deriva, pensant en milions de coses. El sol s’alça, o una brisa fresca passa, i de cop i volta, notem aquesta brisa i ens sentim en sintonia. Pensem “Això és una experiència molt espiritual! És una experiència religiosa! Es mereix com a mínim, un poema”. De fet, tot el que ha passat és que hem estat connectats, en sintonia, amb la nostra ment. La nostra ment ha estat present i harmoniosa. Abans estàvem tan enfeinats i confusos que ni ens n’adonàvem de la brisa, la nostra ment no es podia estar quieta prou estona per poder veure una sortida de sol, que dura dos minuts i mig. Ara la podem mantenir prou estona en un lloc per apreciar i adonar-nos-en del que ens envolta. Ara estem realment aquí. De fet, és una cosa ben ordinària.
No és pas només el fet de ser un Buda, sinó de ser un ésser humà.
~Text extret d’una xerrada d’en Sakyong Mipham Rimpoche.
Per a què meditar?
La meditació es basa en la premisa de que l’estat natural de la ment és tranquil i clar, ens aporta una manera d’entrenar la ment per dur-la a aquest estat. La nostra primera raó per meditar podria ser que volem alliberar-nos en certa manera de la ment agitada. Volem descobrir la bondat fonamental de la nostra ment natural.
Fer això requereix de nosaltres que abans de res ens calmem i experimentem la nostra ment tal i com és. En aquest procés, ens n’adonarem de com funciona, de que sigui on sigui que s’ha aturat la ment (ràbia, desig, gelosia, o en la pau) aquest és l’estat en el que ens trobem nosaltres. Comencem a veure que tenim la possibilitat de triar: no hem d’actuar segons el caprici de cada pensament, podem restar en pau. La meditació és una manera de tranquil.litzar-nos i de veure com funciona la nostra ment.
La ment no entrenada és com un cavall salvatge. S’escapa quan provem de trobar-lo, s’allunya quan ens hi volem acostar. Si trobem una manera de cavalcar-lo, comença a saltar i no hi ha qui el pari fins que ens llença al fang. Hi ha una comunicació potencial entre el cavall i el genet, entre la ment i un mateix, però el cavall necessita ser entrenat per ser un participant desitjós d’aquesta relació.
Entrenem les nostres ments amb la pràctica de shamatha, la forma més senzilla de meditació asseguda. Shamatha és una paraula sànscrita que significa “pau duradora”. Com en tots els tipus de meditació, es basa en dos principis bàsics, coneguts en tibetà com ngotro i gom. Ngotro fa referència al fet de “ser presentat” a l’objecte de la meditació, mentre que gom significa “familiaritzar-se”. A la pràctica shamatha, se’ns presenta i ens familiaritzem amb el simple fet de respirar. Aquest és el nostre objecte de concentració, el lloc on tornem una i una altra vegada quan la ment s’ha escapat i ens descobrim aferrats al coll del cavall, esperant no acabar massa lluny de casa.
La ment no entrenada és feble i inflexible. Viu en una zona de confort. Quan les fronteres d’una zona són desafiants, reacciona tornant-se més rígida. Per contra, la ment entrenada és forta, flexible i modelable. Perquè es pot estirar més enllà d’on se sent còmoda, respon, que no reacciona, als reptes. Mitjançant shamatha podem entrenar la ment a ser flexible i en sintonia amb el que estigui passant ara mateix. Podem aplicar aquesta ment modificable a tots els aspectes de la nostra vida, incloent el com ens guanyem les garrofes, les nostres relacions i el nostre camí espiritual. Així que una altra raó per meditar és desenvolupar una ment forta i dúctil per posar-la a treballar.
Com començar
La premisa bàsica de la meditació shamatha és: “ni massa tens, ni massa fluix”. Això és cert per cada aspecte de la pràctica (trobar l’entorn escaient, preparar el cos i la ment per meditar, mantenir la postura, percebre els pensaments i les emocions, i portar la ment de nou a la respiració). Les instruccions són molt clares i les hauríem de seguir de la manera més precisa possible. També és necessari ser suaus amb nosaltres mateixos, sinó la meditació es pot convertir en una manera de comparar-nos amb un ideal inassolible. És important no esperar la perfecció, ni quedar-se enganxat en punts molt concrets de la instrucció de meditació. La pàctica demana un esforç continuat, però també ens pot aportar alegria.
Una de les coses senzilles que pots fer és crear un entorn agradable per la pràctica, un lloc còmode, tranquil i net. Un racó de la pròpia habitació que el sentis elevat, espaiós i reservat és un lloc prou escaient. No cal que et quedis atrapat en la idea de trobar un lloc perfecte. Algú de ciutat podria anar a la muntanya per meditar en pau i trobar-se que llavors són els grills i els ocells els que no callen!
El temps també és important. Decideix una hora concreta per meditar cada dia i intenta mantenir-la. Un període de deu minuts pel matí és una bona manera de començar. Com més constant siguis mantenint aquesta rutina, millor.
Planificar és un altre element. És millor no asseure’s directament i aviam què passa. Si et deixes caure al coixí just quan acabes d’arribar de la feina, o després d’una discussió, potser et passaràs tota la sessió provant de calmar-te prou fins i tot per recordar-te de que estàs meditant. Si estàs esverat, podria estar bé fer una passejada tranquila. Si estàs endormiscat, una dutxa d’aigua fresca abans de la sessió et podria anar bé. Pot ser inspirador llegir una mica sobre meditació al principi, com a recordatori de perquè estàs practicant. Treballar amb un mateix de maneres com aquestes és intel.ligent i honest i pot crear les condicions de ment i cos idònies per a una bona pràctica. Però recorda que la preparació no és meditació, només és preparació.
La meitat del repte de la meditació és senzillament aconseguir asseure’s. A l’inici d’una sessió, et pots adonar de sobte que tens coses més importants a fer, feines domèstiques o trucades, o correus electrònics pedents d’escriure. Una manera de treballar amb aquest tipus de dilació és establir una rutina d’estiraments preliminars o una passejada abans de la sessió. Et dóna una manera suau d’entrar en la meditació, relaxant la ment i el cos abans de començar. Com més regularment practiquis, millor gestionaràs les estratègies que la ment no entrenada utilitza per allunyar-te del seient de meditació.
La tècnica de meditació
Les nostres ments normalment van saltant bojament de pensament en pensament. Reproduïm el passat, tenim fantasies sobre el futur… En la meditació, prenem una postura dreta, fixem la ment en un objecte, i la mantenim allà. En la meditació shamatha, l’objecte és el simple fet de respirar. La respiració representa estar viu en la immediatesa del moment.
Quan t’asseguis, pren una postura equilibrada, arrelada, que permeti que l’energia del centre del teu cos es pugui moure lliurement. Si seus en un coixí, creua les cames lleugerament. Si seus en una cadira, no creuis les cames i tingues els peus plans a terra. Imagina que una corda et tiba de la coroneta cap amunt. Deixa que et teu cos s’acomodi al voltant de la columna dreta. Posa les mans a la falda, ni massa endavant que et facin estirar les espatlles, ni massa endarrere que et facin contreure i pessigar-te l’espinada. Els dits estan propers i relaxats, no oberts com si agaféssis res, com si no et permetéssis marxar. Acota lleugerament la barbeta i relaxa la mandíbula. La llengua també està relaxada, i reposa sobre les dents de dalt. La boca està molt lleugerament oberta. La mirada avall, amb els ulls mig clucs. Els ulls no miren, només veuen. El mateix amb el so, no escoltem, però hi sentim. En altres paraules, no posem l’atenció en els sentits.
La tècnica bàsica consisteix en començar a notar la nostra respiració. La respiració és el que estem utilitzant com a base de la nostra tècnica d’estar atents, ens duu de nou al moment, a la situació present. La respiració és una cosa que és constant, altrament ja és massa tard.
Usar la respiració com a objecte de meditació és especialment útil per calmar una ment atrafegada. El fluxe estable de la respiració acaricia la ment i permet que es calmi i es relaxi. Respirem de manera normal, res forçat. Una tècnica senzilla és comptar els cicles d’inhalació-exhalació de u a vint-i-u. Inhalem, exhalem, un. Inhalem, exhalem, dos. Posa la ment en la respiració i compta cada cicle de respiració. Pots deixar de comptar quan la ment s’hagi calmat.
Quan la teva atenció vacil.li, vigila’t la postura. Porta’t de nou a la postura dreta. Imagina la corda que et tiba la columna amunt i relaxa el cos al voltant. Encorbar-se dificulta la respiració, que directament afecta la ment. Si et desplomes, t’estaràs esbarallant amb el teu cos a la vegada que estaràs intentant entrenar la ment. El que vols fer és just el contrari: sincronitzar cos i ment.
Mentre et fixis en la respiració, te n’adonaràs de que sorgeixen pensaments i emocions diversos. Quan això passi, adona’t de que estaves pensant i torna’t a focalitzar en la respiració. Quan et focalitzes tornes a posar atenció. T’estàs centrant en la teva ment i l’estàs posant en la respiració. T’estàs calmant lentament. Estàs ralentitzant la ment gradualment. Quan medites per primera vegada, el moviment de pensaments et pot semblar una cascada imparable, però a mida que continues aplicant la tècnica de reconèixer els pensaments i de retornar l’atenció a la respiració, el torrent es transforma en un riu, que després serà un rierol de meandres i que finalment desenbocarà en un oceà tranquil i profund.
Recollint la ment
Domestiquem la ment utilitzant la tècnica de l’estar atents. Ben senzill, és estar completament atents als detalls. Estem completament integrats en la trama de la vida, en el moment present. Ens n’adonem de que la nostra vida està feta d’aquests moments, i de que només podem gestionar un moment a l’hora. Tot i que tenim memòria del passat, i idees sobre el futur, és la situació present el que experimentem.
La pràctica de la plena atenció és la pràctica d’estar vius. Quan parlem de les tècniques de meditació, parlem de tècniques de viure. La meditació no tracta de res separat de nosaltres. No estem intentant d’entrar en una mena d’estat superior de la ment. La situació present és completament a l’abast, espontània i imparcial, i la podem veure d’aquesta manera mitanjançant la pràctica de la plena atenció.
Quan comencem a meditar, la primera cosa de la que ens n’adonem és de com de salvatges són les coses; com de salvatge és la nostra ment, com de salvatge és la nostra vida. Però quan comencem a tenir la qualitat de ser mansos, quan ens podem asseure amb nosaltres mateixos, ens n’adonem de que hi ha una àmplia riquesa de possibilitats davant nostre. La meditació és mirar el nostre entorn immediat, podríem dir, mirant al que realment tenim i descobrint la riquesa que ja tenim. Descobrir aquesta riquesa és un procés de moment a moment, i seguint en la nostra pràctica, la nostra capacitat d’adonar-nos de les coses esdevé més i més afinada.
Aquesta pràctica de la plena atenció, de fet, envolta tota la nostra vida. És la millor manera de valorar el nostre món, de valorar la sacralitat de totes les coses. Afegim aquesta plena atenció i de cop i volta, la situació pren vida. Aquesta pràctica impregna tot el que fem, res en queda fora. La plena atenció s’estén en el so i l’espai. És una experiència completa.
Aconseguir que la ment es ralentitzi d’aquesta manera requereix temps de pràctica, de pràctica consistent. Una bona pràctica és aquella que fem deu minuts al dia, any rere any. A través de pujades i baixades, lentament ens familiaritzem amb l’estabilitat, la força i la claredat naturals de la ment. Retornar a aquest lloc esdevé una cosa natural. Ens desprenem de les idees conceptuals que en tenim. Ens podem relaxar en aquest punt i disfrutar-ne. Comencem a permetre que aquest estat de bondat fonamental impregni la nostra vida, completament. Tenir una ment en pau amb sí mateixa, una ment clara i joiosa, és la base de la felicitat i la compassió.
La pràctica de la meditació és anterior al budisme i totes les altres religions del món. Ha sobreviscut al pas dels segles perquè és directa, potent i efectiva. Si la meditació esdevé part de la teva vida, et demanem que consideris la possibilitat d’aprofundir en la instrucció ambun meditador experimentat. També podria ser d’utilitat formar part d’un grup de practicants.
~Text extret d’una xerrada d’en Sákyong Mipham Rimpoché.
Com es relaciona la meditació amb el dia a dia?
No n’hi ha prou en dir senzillament: “Si focalitzo la meva atenció en la respiració em sentiré més relaxat”. Si la meditació anés d’alliberació de l’estrès, ens podríem oblidar d’haver d’entendre la pròpia ment, i anar-nos-en senzillament a fer-nos fer un bon massatge. Per contra, el fet de considerar les implicacions que té guiar la nostra ment lluny de la persecució de cada petit pensament que ens passa pel cap, és crucial. Això és el que fem en la pràctica de la meditació: guiar-nos suaument cap a l’observació dels nostres pensaments i emocions des d’una perspectiva cada vegada més elevada. Utilitzem aquesta tendència natural que en diem meditació per retornar-nos una i una altra vegada a una visió més àmplia de la nostra experiència, enlloc del nostre costum habitual de retornar una i una altra vegada a una visió més petita. Quan meditem, ens n’adonem de que estem pensant i intentem de no seguir els pensaments. Enlloc d’això, duem l’atenció de nou a la sensació de la respiració entrant i sortint. Ens n’adonem que un pensament o una fantasia ens ha atrapat, i tornem l’atenció a la respiració. Això és el que és la meditació, tornar l’atenció a l’objecte. Una vegada identifiquem clarament la situació en la que tots estem, és normal dir: “Bé, jo no vull anar a la deriva, a la mercè de les condicions de cada moment, vull sentir-me bé fins i tot quan les coses no vagin ben bé com jo voldria”. Estabilitzar i enfortir la ment mitjançant la pràctica regular de la meditació ens pot ajudar a assolir aquesta fita.
~Extret de “Pren la Visió Ampla” (“Take the Big View”) per en Sákyong Mipham Rimpoché.
Què haig de fer quan apareixen pensaments mentre medito?
La meditació no va ben bé d’aconseguir eliminar els pensaments, sinó de canviar els patrons de com ens agafem a les coses, que en l’experiència quotidiana són els pensaments. No hi ha cap problema en tenir pensaments si ens els mirem com a objectes transparents, però ens atrapen sense que ens n’adonem, jutjant-los com a correctes o incorrectes, a favor o en contra, si o no, volent que una cosa sigui d’una manera i no d’una altra. Fins i tot això podria estar bé, si no fos perquè van acompanyats d’emocions molt fortes, de manera que comencen a fer-se més i més grans. Amb aquest aferrament als pensaments, el que fem és que ens atrapin més encara, més i més atrets per ells. Tots plegats. Tots i cadascun de nosaltres. És com si tinguéssim un espai vast, il.limitat, completa obertura, llibertat i alliberament, però l’hàbit de la humanitat és sempre, per por, aferrar-se a una petita part. I d’això se’n diu ego, i l’ego s’aferra al contingut dels teus pensaments. Aquesta és també l’arrel del patiment, perquè hi ha alguna cosa en aquesta simplificació que ens causa molt dolor, de manera inherent, perquè és llavors quan ens trobem discutint entre el voler i el no voler. Sempre estem en lluita amb els altres, amb les situacions, fins i tot amb nosaltres mateixos. Això és el que en diem estrés. Quan en Trungpa Rinpoche va venir a occident i durant els primers temps ensenyava a Vermont, a on aleshores s’anomenava Cua del Tigre, “Tail of the Tiger”, (avui Karme Chöling), acostumava a dir als seus estudiants:
“Seu, senzillament, i deixa que la teva ment s’obri i reposi, permet-te estar completament obert, amb una ment oberta, i quan et distreguis i te n’adonis de que estàs pensant, en altres paraules, quan ja no estiguis completament en el present sinó a qualsevol altre lloc, senzillament torna al repòs de la teva ment, de manera oberta”.
D’en Chögyam Trungpa Rimpoché, a la nostra Llibreria d’Ensenyances
És important tenir una pràctica diària de meditació?
El temps de pràctica personal no ha de durar hores i hores, fins i tot una pràctica de deu minuts és bona, mitja hora és excel.lent. El que té importància és que hi hagi un període diari en el que practiquem l’adonar-nos-en de que estem vius, de que som éssers que respirem capaços de desenvolupar en nosaltres les qualitats de la il.luminació. La pràctica de la meditació és la base de la nostra sensatesa, de la nostra felicitat. És la base per tenir relacions sòlides i fructíferes amb els nostres amics i família, que també es beneficiaran del nostre temps de pràctica. Sense una pràctica personal la nostra vida és un seguit de moments mundants i sovint desorientats en els que ens limitem a lliscar per la superfície de la ment, vivint en la superfície de les nostres percepcions. Ens veiem absorts per com semblen ser les coses. Els problemes, les qüestions i les relacions semblen reals, sòlides i inamovilbles. Tot sembla estancat. El resultat del que experimentem quan meditem profundament és que comencem a viure el món d’una manera diferent. No és que la compassió i la saviesa es manifestin dràsticament, senzillament apareixen com la manera més natural de comportar-se i de sentir-se. Quan el sol ens escalfa la cara en un dia fred, ho sentim com una cosa natural.
~Extret de “La importància de la pràctica personal” (“The Importance of Personal Practice”), per en Sákyong Mipham Rimpoché
Perquè practicar la meditació?
La pràctica de la meditació és una manera d’alliberar-nos de les nostres màscares, les nostres decepcions de tota mena, també és una manera de fer emergir les subtileses de la intel.ligència que ja existeix dins nostre. L’experiència de la meditació a vegades pren el rol d’un bon amic, i d’altres el de l’advocat del diable, o el d’una depressió profunda. De vegades actua encoratjant el naixement, de vegades encoratjant la mort. Els seus estats d’ànim poden ser completament diferents en diferents nivells i estats de l’ésser o de les emocions, així com en l’experiència de cada individu. Però sobretot, segons el Buda, el Buda Shakyamuni, sens dubte, sens cap mena de dubte, la meditació és l’única opció que tenim per començar en el camí espiritual. Aquest és l’únic camí: El camí.
La meditació és una manera de descobrir la veritat fonamental, la veritat bàsica que podem descobrir per nosaltres mateixos, amb la que podem treballar en nosaltres mateixos. L’objectiu és el camí, i el camí és l’objectiu. No hi ha una altra manera d’assolir la sensatesa innata que amb la pràctica de la meditació, absolutament cap. I l’evidència d’això és que durant dos mil cinc-cents anys des dels temps del Buda, a través del llinatge de professors il.luminats de generació en generació, les persones han assolit l’alliberament a través de la pràctica de la meditació. Això no és un mite, és la realitat. De fet va existir, i existeix. Va funcionar, va passar, i funciona i passa. Però sense la pràctica de la meditació, no hi ha manera.